El laberint

Lluny, molt lluny, costa saber on...et precipites lentament sense conèixer el que passa, t'endinses profundament sense ganes d'obtenir resposta, et perds...

No hi ha ganes de continuar, les forces s'esvaeixen i et veus immers en la confusió, hieràtic...què és? Et preguntes finalment. El temps fuig, les agulles recorren el seu camí repetitiu i no s'aturen, tu, en canvi t'has aturat i et quedes allà, perdut i confós per falta d'interès, t'has perdut per no preguntar, per manca de curiositat. Et qüestiones si ja és massa tard, si existeix l'opció de sortir d'aquesta bombolla temporal...no. No obtens resposta i la foscor de l'incertesa t'empeny a la desesperació. No veus el final perquè tampoc saps on es troba l'inici, t'has perdut inmers en els teus somnis, obsessionat pels teus propis desitjos. No has mirat més enllà, no has volgut aprofundir, t'ha fet por endinsar-te, t'ha espantat conèixer.

AAaaaaaHHHHHHhhhh!!!!!!!!!!!!!!!

Aquest quadre sempre m'ha impressionat...crec que tothom que l'ha observat s'ha preguntat algun cop que és el que va empènyer a Munch a pintar-lo (si no és així, almenys no em negueu que impacta!)

El Crit...dóna molt que pensar! Tothom pot buscar qui era Munch al google i averiguar coses sobre la seva vida i també esbrinar perquè va pintar aquest quadre, però el motiu del meu comentari no és l'autor en sí, sino l'essència del quadre...el crit!

Pensant pensant he arribat a la conclusió que el crit és una part fonamental en les nostres vides, sempre ens acompanya, esta present en múltiples situacions!

No puc afirmar que cridi cada dia, tampoc vull semblar una histèrica! però el crit és part de la vida quotidiana: quan ens enfadem sempre maleïm en veu alta, o quan plorem amb ganes sempre s'escapa un crit de dolor i desesperació, o quan fem sexe s'escapa un gemec de plaer, o quan entrem a la dutxa i l'aigua esta massa freda llancem un crit d'angúnia...tot són formes de cridar, amb més o menys intensitat. Per tant el crit és part de la nostra llengua, és una forma més de comunicar-nos i pertany al llenguatge internacional perquè quan l'emitim tothom entén el seu significat!
No crec que Munch pintés el crit per aquest motiu, ni molt menys, és una paranoia que m'ha passat pel cap i volia compartir!

Reciclem??

En primer lloc, voldria donar la benvinguda a aquells que visitin (ja sigui per obligació o per casualitat) el meu blog.

Benvinguts a la paperera!

No és un racó fosc i pudent, no està ple de brossa ni de mosques tafaneres...és una paperera, si, però no és una d'aquestes que pots comprar al xino de la cantonada o al Carrefour sinó que és una paperera per a reciclar pensaments, idees, opinions, paranoies...la idea és simple: tot allò que ens passi pel cap, que ens faci pensar, que volguem compartir, que volguem extreure, farà cap a la paperera de reciclatge per a que altres persones ho reciclin i ho transformin en nous sentiments, noves opinions, noves idees, col·laborant així en el reaprofitament d'aquest material tan preuat i interessant com són els pensaments.

Us invito a que ho proveu...si no surt bé, sempre quedarà l'abocador municipal, o les cloaques o els contenidors de baix de casa però...millor que ho reciclem no? Així podrem contribuïr a crear unes ments sostenibles!!