És un forat negre, un abisme incalculable, un desert extens o un bosc frondós, humit. Espais que es transformen a cada instant però sempre van units als sentiments, per la qual cosa no se'm fan tan estranys. Em desborden i m'atreuen, em tenen lligada, no sé com sortir-ne. Un mur de pedra, infinit, altíssim, sembla com si guardés alguna cosa, com si protegís un gran secret o moltes meravelles. L'he construit jo, amb les meves mans...Com??? Estic dintre el mur.
Protegint-me de les agressions, fugint del món, evadint-me dels pensaments...com es surt d'aquí dins? No he pensat en construir cap sortida? No.
Veig els paissatges des del mur, com un oasis dins la ment. Em fa pal moure'm, potser saltant al buit arribo a ells, però què m'espera allà? Més ben dit, per què hi són allà? No entenc res. Hi ha massa estones de silenci, i a mi em crida el cap. Em sento com si despertés d'un somni llarg, poc a poc torno a la realitat encara que segueixo dintre del mur. M'ofego! Fa una calor insuportable, no puc ni pensar amb claredat i sembla que porto mesos aquí, no hi ha rastre d'humanitat. Què he fet?
