Aquest quadre sempre m'ha impressionat...crec que tothom que l'ha observat s'ha preguntat algun cop que és el que va empènyer a Munch a pintar-lo (si no és així, almenys no em negueu que impacta!)
El Crit...dóna molt que pensar! Tothom pot buscar qui era Munch al google i averiguar coses sobre la seva vida i també esbrinar perquè va pintar aquest quadre, però el motiu del meu comentari no és l'autor en sí, sino l'essència del quadre...el crit!
Pensant pensant he arribat a la conclusió que el crit és una part fonamental en les nostres vides, sempre ens acompanya, esta present en múltiples situacions!
No puc afirmar que cridi cada dia, tampoc vull semblar una histèrica! però el crit és part de la vida quotidiana: quan ens enfadem sempre maleïm en veu alta, o quan plorem amb ganes sempre s'escapa un crit de dolor i desesperació, o quan fem sexe s'escapa un gemec de plaer, o quan entrem a la dutxa i l'aigua esta massa freda llancem un crit d'angúnia...tot són formes de cridar, amb més o menys intensitat. Per tant el crit és part de la nostra llengua, és una forma més de comunicar-nos i pertany al llenguatge internacional perquè quan l'emitim tothom entén el seu significat!
No crec que Munch pintés el crit per aquest motiu, ni molt menys, és una paranoia que m'ha passat pel cap i volia compartir!
2 comentarios:
yo veo el grito y me da la sensación de que me ahogo, de que algo se consume dentro de mí irremediablemente, me quemo.
Ese cuadro es capaz de sacar lo más doloroso que hay en tí, de ponerlo a tu lado y hacerte ver que estamos rodeados de lo bueno y de lo malo. Sin éstos no somos nada.
Obviemos entonces el autor, obviemos el cuadro, quedémonos con la esencia de lo que has planteado, no "El Grito", si no el grito.
Permíteme añadir uno, que para mi es de los más importantes y el que quizá menos utilicemos. No voy a bautizarlo, solo describirlo. Dentro de cada uno, una presión en el pecho, una contracción de la traquea, un apretar de dientes, un fruncir el ceño, una tensión en los músculos, un exceso de energía, una incapacidad para pensar, para racionar, una explosión de ira……. Un grito que se hace a solas, a pleno pulmón, con mandíbula desencajada, enfocando todo tu interior, canalizándolo hacia el exterior, ese grito que evitaría tantos enfados, tanta violencia, tantas depresiones, tantas frustraciones.
Ese grito instintivo que nuestra definición de ser racional y civilizado ha logrado tapar en perjuicio de nosotros mismos y de lo que nos rodea.
Publicar un comentario