L'ésser humà és social per naturalesa (un "animal social" tal i com deia el filòsof Aristòtil fa més de 2000 anys) que creix, evoluciona i madura amb el tracte i el contacte amb els altres, per tant no és estrany que l'amistat sigui una part tan important en la nostra vida. Des de ben petits ja ens iniciem en l'art de fer amics: comencem a establir vincles, a marcar les nostres preferències, a aprendre de les relacions que mantenim amb els altres...i creixem, ens fem grans, i les nostres amistats evolucionen amb nosaltres. Alguns amics es queden a mig camí, d'altres romanen en el seu estatus privilegiat "d'amic de l'ànima" i d'altres aparèixen o desaparèixen segons l'etapa vital o els canvis en les prioritats de cadascú.
Hi ha molts tipus d'amistats que són susceptibles a canvis i modificacions, és a dir, que es transformen amb el temps, amb el caràcter de les persones, amb la personalitat, les prioritats...és per això que com més grans ens fem, més ens costa habituar-nos als canvis. No tenim la ment tan oberta, ens tornem més reservats, tenim un estil de vida poc obert als altres, els fantasmes de la baixa autoestima i el complex d'inferioritat ens acompanyen nit i dia, les pors ens condueixen a l'autoengany i a la tendència a voler tenir sempre la raó, a ser imperatius, intransigents i freds.
Hi ha molts tipus d'amistats que són susceptibles a canvis i modificacions, és a dir, que es transformen amb el temps, amb el caràcter de les persones, amb la personalitat, les prioritats...és per això que com més grans ens fem, més ens costa habituar-nos als canvis. No tenim la ment tan oberta, ens tornem més reservats, tenim un estil de vida poc obert als altres, els fantasmes de la baixa autoestima i el complex d'inferioritat ens acompanyen nit i dia, les pors ens condueixen a l'autoengany i a la tendència a voler tenir sempre la raó, a ser imperatius, intransigents i freds.
