Considero que avui en dia ja no existeix la superstició; no hi ha temps per creure en res! Potser els nostres avis vivien encara inmersos en aquest món, sobretot aquells que habitaven zones rurals on possiblement s'arrelaven més les llegendes i històries màgiques.
Actualment no hi ha lloc per a les creences; estem impregnats de pensament científic, de raó, de sensatesa intel·lectual, no podem percebre res fora del que sigui comú, habitual i rutinari. La nostra ment no vol ni pot entendre allò que no té explicació racional i aquesta és, sens dubte, la font d'on sorgeix la superstició: allò que no es pot explicar amb la raó no és real ni imaginable.
Els èssers humans al llarg de la història hem necessitat donar explicació a tots els fenomens que ens envolten. Els grecs, per exemple, ens han regalat els seus fantàstics mites, que aportaven sentit i significat a la vida. Ara aquests mites ens resulten contes i relats llunyans que tergiversen la realitat en benefici de la protecció que en aquella època els donava tanta seguretat.
Però que s'ha fet de tota aquesta màgia? Per què deixem perdre la tradició amb tanta indiferència? La vida qüotidiana n'està plena de superstició i ens entossudim en negar-la. No em crec que ningú s'ho pensi dos cops abans de passar per sota una escala, o que no maleeixi el gat negre que se li creua pel davant o que no s'espanti quan se li trenca un mirall! Tot això forma part de la tradició i de forma conscient o inconscient l'estem negant, perquè...qui pot creure amb supersticions? No esta permès o esta mal vist que algu es llenci sal per sobre la espatlla quan se li ha vessat el saler?
És molt trist que rebutgem el que som...la superstició n'és un petit exemple entre molts altres de com la societat d'avui en dia esta perdent la identitat, el coneixement del passat, la història del que va ser. Puc semblar exagerada però aquest tema l'he exposat per treure'n un debat molt més ampli i extens que en breus llençaré a la paperera...
