Silenci.......emmudit i serè. El busco, és necessàri. Hi ha qui fuig lluny per gaudir-lo, i molt cops el tenim ben a prop, dintre nostre. El silenci sempre va acompanyat, mai esta sol, sembla contradictòri; el silenci que representa un buit, l'absència de so, de soroll, que proporciona calma...va acompanyat. El silenci interactua amb els pensaments, no mostra res al exterior però comporta una lluita interior. Desprès del silenci precedeix alguna cosa, algún nou pensament, un dubte, una acció, una pregunta, una resposta, mai va sol.
Quan s'acosta una tempesta tot s'atura i el silenci ho cobreix tot per més endavant donar pas a la lluita dels elements, als sons ensordidors de la pluja xocant contra el terra, al trencament energètic de l'aire.
Quan ens fan una pregunta i no sabem ben bé com respondre, ens quedem pensatius i demanem un cop de mà al silenci com si aquest ens pogués donar la resposta més encertada, com si ens donés un marge limitat de temps per rebuscar dins al cap.
Quan ens sentim intranquils, quan cerquem respostes, quan busquem calma i pau, recurrim al silenci, fugim a qualsevol indret on regni aquest espai aturat, aquesta absència de tot.
Ens fa falta el silenci...és respectuós, és agradable, et fa sentir viu.
"Es mejor ser rey de tu silencio que esclavo de tus palabras"
