Em serveixo de la teoria de Charles Darwin per intentar explicar les relacions humanes i les seves controvèrsies. Us preguntareu...i quina connexió hi ha? Doncs és el que procuraré mostrar-vos a continuació; una paranoia més que vull llençar a la paperera perquè sincerament, em fa pena oblidar. Segons Charles Darwin en qualsevol població els individus són diferents entre ells. Els individus d'una població tenen caràcters que són heretables a la descendència. Així doncs, és sobre aquest conjunt de caràcters sobre els que opera la selecció natural. Els individus més ben adaptats al seu ambient tindran major descendència ja que s'adaptaran millor al seu ambient i per tant amb aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cada generació.
Ara bé, considero que les relacions humanes operen de forma similar; la llei del més fort és predominant i marcadament visible ja en edats primerenques. Qui és capaç de afirmar que mai no ha patit cap tipus d'exclusió? Que mai s'ha sentit feble enfront un tipus determinat de grup social? Crec que tothom, en certa manera a sofert la crua realitat de l'exclusió, ja sigui per algún tret físic com psíquic. Quan som petits, al cole sempre hi ha el típic "pardillo", aquell a qui tothom fa el buit, insulta i ignora. Aquest individu pateix la "selecció natural" de la societat i com a conseqüència sofrirà seqüeles la resta de la seva vida; no serà apte per a ser el més fort ni continuarà l'evolució corresponent a la seva espècie ja que no compleix els requisits per ser el millor, per ser perfecte. Tot això, clar, sota el punt de vista de la societat actual i seguint les pautes del desenvolupament social.
