L'estiu ja s'acaba. Un cop arriba el setembre tot torna a la normalitat, deixe'm enrere les migdiades al sofà, les postes de sol a la vora del mar, els geladets i les birretes,les terrasses nocturnes,els mosquits...i donem pas a la rutina diària, al treball, a les classes,a l'estrès, al fred i als costipats!
Aquest estiu no haguès sigut diferent als altres si no m'haguès envaït una dèria que creia superada...i quina és?? Doncs em fot molt haver-ho de reconèixer però m'ha perseguit per tot arreu! En la meva època d'adolescència efervescent estava acomplexada per tenir els pits petits...si, és trist, però crec que no sóc ni la primera ni la última a qui l'ha torturat aquesta mania. A mesura que ha passat el temps, aquesta dèria s'ha anat esfumant fins desaparèixer però...aquest estiu a tornat!! I la veritat és que no em sorprèn gens!!!
L'estiu ja ho porta això; fa calor, xafogor i la gent, com és ben normal, opta per anar fresc i amb poca roba. Això provoca que tothom pugui admirar les virtuds i els defectes del cos, i la veritat, jo nomès veia pits enormes per tot arreu!!!
No sé si són manies meves o els centres de cirugía estètica s'han fet d'or, però déu ni do les nenes d'avui en dia com pugen! Què els hi donen per a menjar?
El fet de veure totes aquestes "delanteres" espatarrants han fet venir els fantasmes del passat i com no, han fet trontollar la meva dèbil autoestima!
En fi, és una tonteria ben gran però m'ha fet gràcia sentir-me així un altres cop...com una adolescent ingènua enfront un món ple de pròtesis mamàries i pits injectats de silicona (amb excepció, es clar, de totes aquelles que siguin purament naturals, que encara fot més!).
Fins l'any vinent estiu, a veure amb què em sorprens!
