tag:blogger.com,1999:blog-70258987363122076232024-03-14T04:29:10.142-07:00Paperera de ReciclatgeLa Paperera de reciclatge és una opció més per renovar i transformar els pensaments, idees, opinions, paranoies...aquí no es llença res, tot s'aprofita i es recicla: FEM PENSAMENTS SOSTENIBLES!!Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.comBlogger17125tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-40499624529494375632011-01-10T12:40:00.000-08:002011-01-10T14:27:55.025-08:00Adéu...fins mai més!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFV0xIrM2UidSgWg3lXzLfdD7_RCaLPQ4S8uChUdZpm7hz-IeGCgoZH7hwTbr8-49WZfsL2NefwWKsnxXvC44ki-qA8ZCYXjvMtyVl6OIs-ezg_nWIUQ4Aj5aNmUKRB_yrj3fufSJwc2jh/s1600/humo.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFV0xIrM2UidSgWg3lXzLfdD7_RCaLPQ4S8uChUdZpm7hz-IeGCgoZH7hwTbr8-49WZfsL2NefwWKsnxXvC44ki-qA8ZCYXjvMtyVl6OIs-ezg_nWIUQ4Aj5aNmUKRB_yrj3fufSJwc2jh/s320/humo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5560663768897993282" border="0" /></a><br />Recordo el dia que ens vam conèixer. Potser hauria de dir el dia que ens van presentar oficialment ja que érem vells coneguts. Feia temps que rondaves per casa, per tot arreu, sempre enganxat al meu pare, no el deixaves mai sol. És per això que em vas sorprendre quan ens vam conèixer oficialment. Et detestava. No podia sofrir la teva presència, m'ofegaves i em marejaves fins a punts insuportables. Malgrat tot, havia de conviure amb tu perquè d'alguna manera tu ja hi eres abans que jo arribés a aquest món. No hi havia opció.<br /><br />Però el dia que ens van presentar "oficialment" et vaig veure amb uns altres ulls. Uns ulls incrèduls i a la vegada innocents, carregats de fantasies i amb afanys de superioritat, inquiets per aconseguir encaixar allà on fos al preu que fos.<br /><br />No em vas agradar, ja et tenia calat jo.<br /><br />No obstant això i sense explicació lògica vaig tornar a tu, de forma continuada, com hipnotitzada per una força poderosa, embadalida per tot allò que podia guanyar al teu costat. Quin engany! Ets un mestre de la manipulació! No sé com t'ho fas per obtenir la confiança d'aquells que et coneixen. No m'explico perquè tots caiem al teu parany i ens auto convencem del plaer que ens proporciones, que no ens fas mal, que ens ajudes a ser més segurs, més forts, a tenir més amics, a ser més sofisticats, més "integrats"... Com pot ser? Ens fas creure que ens tranquil·litzes en els pitjors moments, que ens dones ànims i coratge en situacions de màxima concentració, que ens acompanyes quan ens avorrim...inclús arribem a pensar que ets bo! I que et podem deixar de banda quan vulguem...que no ens controles, quina mentida!!<br /><br />He passat massa anys al teu costat, t'has introduït a la meva vida d'una manera aclaparadora, has estat present en tot el que he fet, sempre al meu costat, sempre envoltant-me, assetjant-me!<br />T'he acceptat tot i ser conscient que ets perjudicial, que no ets bo per a mi, ni per als que m'envolten...ets una droga, addictiva, destructiva, mortal...i estàs per tot arreu! Ets omnipresent, gairebé omnipotent! Et vanaglòries perquè penses que dones vida als qui et coneixen però de l'únic que ets capaç és de fer mal, de destruir lentament, de tergiversar la realitat fins a punts insospitables!<br />No puc més, no vull continuar jugant al teu joc. Sóc conscient que serà difícil, que passaré moments molt durs, i inclús sé que en algun moment, i detesto dir-ho, t'enyoraré...però s'ha acabat! Sóc lliure, m'he desfet de la esclavitud que em subjugava a tu. No et vull més a la meva vida. Vull ser lliure, i respirar.<br /><br />T'he llençat a les escombraries i també t'he de llençar fora del meu cos, fora del meu cap. Desapareix de la meva vista, de la meva vida, tabac.Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-90841557528282675112010-03-25T10:18:00.000-07:002013-01-15T14:21:35.085-08:00"Amistades peligrosas"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF2qPl89msJbrC0Gwsgea5cgmLMd5duGE_rnLGehCI4t2fBgYjGHKoXidiPmIw17mRq8JQeCQS8-_qnFX1awg10mDxXlA0ELvhuNt847KWw1z320dmsB4kHmTRTNH6EWhVFcb4d0KteIge/s1600/amistat.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452645548018980930" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF2qPl89msJbrC0Gwsgea5cgmLMd5duGE_rnLGehCI4t2fBgYjGHKoXidiPmIw17mRq8JQeCQS8-_qnFX1awg10mDxXlA0ELvhuNt847KWw1z320dmsB4kHmTRTNH6EWhVFcb4d0KteIge/s320/amistat.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 240px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a><br />
<div>
L'ésser humà és social per naturalesa (un "animal social" tal i com deia el filòsof Aristòtil fa més de 2000 anys) que creix, evoluciona i madura amb el tracte i el contacte amb els altres, per tant no és estrany que l'amistat sigui una part tan important en la nostra vida. Des de ben petits ja ens iniciem en l'art de fer amics: comencem a establir vincles, a marcar les nostres preferències, a aprendre de les relacions que mantenim amb els altres...i creixem, ens fem grans, i les nostres amistats evolucionen amb nosaltres. Alguns amics es queden a mig camí, d'altres romanen en el seu estatus privilegiat "d'amic de l'ànima" i d'altres aparèixen o desaparèixen segons l'etapa vital o els canvis en les prioritats de cadascú.<br />Hi ha molts tipus d'amistats que són susceptibles a canvis i modificacions, és a dir, que es transformen amb el temps, amb el caràcter de les persones, amb la personalitat, les prioritats...és per això que com més grans ens fem, més ens costa habituar-nos als canvis. No tenim la ment tan oberta, ens tornem més reservats, tenim un estil de vida poc obert als altres, els fantasmes de la baixa autoestima i el complex d'inferioritat ens acompanyen nit i dia, les pors ens condueixen a l'autoengany i a la tendència a voler tenir sempre la raó, a ser imperatius, intransigents i freds.</div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-47827436946647099162010-02-15T14:02:00.000-08:002013-01-15T14:22:53.536-08:00Canvis<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSc5QxtMz29sxUwQ1qf9g7jdQSgA0PRs4KSiN40a2n11WBcQipsY6st0rxWrUfF0GviDnu39WgXhkY8KUHz5ThrGMzry7i3zaASFLKP9vfqW94ZADfdJNjEGHN4ACw8GE7euDKWfxGQ3dk/s1600-h/cambio-imagen-iii.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438601502833123378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSc5QxtMz29sxUwQ1qf9g7jdQSgA0PRs4KSiN40a2n11WBcQipsY6st0rxWrUfF0GviDnu39WgXhkY8KUHz5ThrGMzry7i3zaASFLKP9vfqW94ZADfdJNjEGHN4ACw8GE7euDKWfxGQ3dk/s320/cambio-imagen-iii.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 184px; margin: 0pt 0pt 10px 10px; width: 246px;" /></a><br />
En moments de relax i tranquil·litat, en fugaços pous de calma i alliberament mental, sempre queda una espurna de neguit, per petita que sigui, roman allà, inmòvil, a l'espera per assaltar el millor dels estats anímics. No sé si és un acte conscient o reflex, si realment sempre estem a la espectativa, a la espera d'esdeveniments negatius, en un estat d'alerta constant...però costa mantenir la calma total, i dubto...existeix?<br />
Tenim la capacitat de gaudir plenament de la calma? Potser podem assolir-la, gaudir-la, mantenir-la, de forma individual, amb esforç i pràctica, amb voluntat i constança. No obstant això, existeixen els factors exteriors, aquells que volguem o no, ens afecten i perjudiquen, en destrueixen l'equilibri que tant ens ha costat conseguir, els que fan trontollar fins l'estructura més resistent. Així doncs, per molt que intentem mantenir en peu un estat anímic estable i equilibrat, sempre hi haurà algun element destructiu que posi a prova la seva fortalesa. Considero un d'aquests elements destructius els canvis, en totes les seves manifestacions. Els canvis, són com terratrèmols que efectuen proves de resistència dels materials mentals, com remolins que s'engoleixen tot al seu pas, com huracans que s'emporten fins l'últim bri d'estabilitat. Malgrat tot, són positius; permeten la reconstrucció, sí, però com fot!!Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-35160982915887861362009-11-28T12:49:00.000-08:002013-01-15T14:23:37.342-08:00Per què no em suïcido?(Atenció!!! No és el que sembla! Aquesta entrada és fruit d'un treball que ens van demanar a classe, ens van plantejar aquesta pregunta...i el que trobareu a continuació és el resultat de la meva profunda meditació sobre el tema...)<br />
<span style="color: #33ff33;"></span><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZFxz12wpekM5E4IuX8IhaF7FcmdXRC4r17-nQeWCb8rrCRLF0tKnlFTTUYPHw40zTTdMhzVa1zhq2jGiHfhHgNGY2Q7VocZ2J_npcHvuPcMULKrLwmVihp97NBPuUV87d_jOWqIfQkvDH/s1600/penseur.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409261080685374578" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZFxz12wpekM5E4IuX8IhaF7FcmdXRC4r17-nQeWCb8rrCRLF0tKnlFTTUYPHw40zTTdMhzVa1zhq2jGiHfhHgNGY2Q7VocZ2J_npcHvuPcMULKrLwmVihp97NBPuUV87d_jOWqIfQkvDH/s320/penseur.jpg" style="cursor: hand; float: right; height: 162px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 155px;" /></a> No és una qüestió fàcil. <br />
<br />El primer cop que et ressona dins el cap experimentes un sentiment de rebuig, d’incomoditat. No és una pregunta senzilla de formular i encara menys de respondre amb lleugeresa, s’ha de reflexionar molt enfront una acció així, hi ha tants factors que contemplar...<br />En un primer moment em va fer por la pregunta, no per la interrogació en sí, si no per la càrrega emocional i profunda que duia amb ella. Desprès de molt pensar-hi vaig treure’n la conclusió que tothom hauria de plantejar-se una qüestió així, almenys un cop a la vida. Per fer-ho, has de deixar en un racó el pànic i la covardia que es pugui tenir enfront la mort; has de reformular la pregunta per saber que és allò que et lliga a la vida, per esbrinar els motius que et priven per suïcidar-te, les causes que t’arrelen al fet de viure amb força i resistència.<br />Vaig dividir els meus motius en dues parts per no saturar els pensaments i deixar-los fluir còmodament, sense impediments: la primera part pertany als motius físics i l’altra als motius emocionals. Pel que fa a la primera, ja ho dic clarament, no sóc capaç de fer-ho. No tinc la suficient sang freda per pensar de quina manera ho faria, i encara menys, per portar-ho a la pràctica. Quan ens expliquen que algú s’ha suïcidat el primer que pensem és “que covard, no ha tingut la fortalesa suficient per solucionar els seus problemes”. Covard? No crec que sigui el terme més adequat; no som conscients de tot el que comporta aquesta acció! Decideixes deixar d’existir, transformar-te en no res i quedar-te sol...això és de covards? Deixant de costat l’actitud que es pugui tenir enfront els problemes, més bé ho definiria com una acció de valentia i fortalesa!<br />Sense deixar aquesta vessant física, l’altre fet que em no em deixaria fer-ho és la meva pròpia existència, que vull dir amb això? Que sóc, existeixo i estic aquí per algun motiu i no sóc ningú per treure’m del mig i eliminar la meva presència en aquest món. Clar que tinc ple dret sobre mi i podria prendre qualsevol decisió pel que fa al meu cos i a la meva vida, però hi ha alguna cosa molt més forta que m’impediria fer-ho, i suposo que és l’amor a viure. <br />
<br />
<br />D’on sorgeix aquest sentiment d’estimar la vida? Cadascú té la seva pròpia història d’amor, diferents motius i causes que els lliguen a viure. Els meus motius són variats i diversos, i en cada etapa de la meva vida s’han anat modificant i adequant al meu creixement i evolució. Ara per ara el que més em motiva en aquest món és conèixer; la curiositat per a mi és una gran virtut, tot i que molts cops esdevé un problema. Crec que les ganes de conèixer, experimentar, aprendre, et fan sentir viu i et fan llevar-te del llit amb ganes i motivació. Com més aprens més insignificant et sents al comprovar que hi ha tantíssimes coses per saber, per veure, per fer...que tu mateix et dius que necessites més d’una vida per abastir-ho tot! Què contradictori! Preguntar-se per què no et suïcides per desprès afirmar que vols més d’una vida. Doncs vet aquí un dels motius: no em vull suïcidar per què necessito viure per conèixer i experimentar amb el que m’envolta.<br />Un motiu més del meu positivisme cap a la vida és el fet d’estimar i compartir. Això ja implica altres persones, altres pensaments, altres històries d’amor, però és el que m’agrada de les relacions humanes: la interacció i el descobriment. El lligam que es crea amb les persones, el seu dia a dia, com afecten al teu curs vital, com són de necessàries algunes persones per a poder seguir endavant...Sorgeixen tants sentiments, emocions i pensaments en una sola relació que ja tens per tota una vida d’anar-ho descobrint, assimilant i acceptant! Arrel d’aquestes relacions, les que vas mantenint al llarg de la vida, naix un sentiment angoixant i indesitjat que és el de pèrdua. Quan estableixes vincles molt forts amb certes persones el fet d’estimar ja ocasiona que no vulguis pensar que algun dia deixaran d’estar amb tu, tot i que també penses amb el dia que tu no podràs ser amb elles. És un sentiment molt fort, intens, que ofusca la ment quan hi penses sovint. Per aquest motiu no podria matar-me voluntàriament, no puc imaginar el mal que faria als altres i el mal que em faria a mi mateixa per fer-los marxar del meu costat.<br />Em fa por la mort, em fa pànic pensar-hi però no m’aterra morir. Vull dir que l’acte de morir no ha de fer por, per què com diu Epicur: «Todo bien y todo mal residen en la sensibilidad y la muerte no es otra cosa que la pérdida de sensibilidad. La muerte en nada nos pertenece pues mientras nosotros vivimos no ha llegado y cuando llegó ya no vivimos». El que fa por és pensar la mort en vida, sobretot el fet de pensar que és el que et deixes per fer i a qui deixes aquí. És una mena d’horror vacui vital, què en serà del buit que deixes en aquest món? Què haurà quedat del teu pas o la teva existència? I el que és més dur, què m’espera? <br />
<br />
<br />
<br />Per molt anys que visqui aquestes preguntes no les podré resoldre, ni tan sols ho hauria d’intentar. El que si hauria de fer és gaudir del que he descobert, de l’amor a la vida que em lliga i m’arrela profund per a que no m’escapi ni tingui la mínima intenció de fer-ho. Pot semblar el típic tòpic, no obstant això, crec que per molt que ens entossudim les coses sempre són més senzilles, fàcils i accessibles del que ens pensem. Si tenim la vida, per què no exprimir-la?Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-41568575212133705572009-11-08T13:53:00.000-08:002013-01-15T14:24:15.761-08:00Escatològicament parlant<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjofiN6gDfrs2-OhNuj0kexq9dPmNl2HQU5_8WIkiZJ4ID3K3krUJWQ2hF9VUN4UT35Gp2RbG08Xk2n_M4lY1kRxI9aSzLS9VtdUuTetJaD80vyhNWdscrnxmVELnvw4Jkj9Q4nkQfmqlvM/s1600-h/caca-arale-negropreview.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5401854637316452530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjofiN6gDfrs2-OhNuj0kexq9dPmNl2HQU5_8WIkiZJ4ID3K3krUJWQ2hF9VUN4UT35Gp2RbG08Xk2n_M4lY1kRxI9aSzLS9VtdUuTetJaD80vyhNWdscrnxmVELnvw4Jkj9Q4nkQfmqlvM/s320/caca-arale-negropreview.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 150px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 235px;" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Últimament estic comprovant que el tema escatològic és molt recurrent en una conversa, o almenys en les meves ho és! Resulta curiós que un acte tan íntim, quotidià i...pudent pugui ser tan interessant com per dedicar-li llargues dissertacions i monòlegs! (i una entrada al blog, també s'ha de dir...)<br />
Tampoc entenc gaire perquè fan riure els pets, o per què ens agrada explicar i escoltar anècdotes d'aquest tipus...però ho fem! I el millor de tot és que parlar d'aquestes coses ens genera certa complicitat amb la persones amb qui ho compartim, ens sentim alliberats, establim bases de confiança, i riem...que potser és el més atraient!<br />
<br />
No em dedicaré a recordar cap situació ara, però si que tinc ganes de fer-vos coneixedors de la meva famosa classificació dels pets!<br />
Ja fa molts anys que va aquesta broma, i a molts de vosaltres segur que us l'he nombrat algun cop, però la meva intenció al explicar-vos això, és ampliar la llista amb les vostres PETites aportacions! Així que, ja sabeu, aquells que us peteu (que som tots) segur que heu experimentat alguns dels que ara nombraré, però de ben segur que en teniu algun de nou per a afegir...som-hi! deixem fluir els aires i, bategem-los!<br />
1.Pet motxilla: el que et segueix a tot arreu <br />
2.Pet pamplona: com el xupinazo, el més sorollós<br />
3. Pet pintor: el més creatiu, el que deixa marca...<br />
4. Pet burofax: el que avisa no es traidor, ojo que vaaaa!!!<br />
5. Pet violinista: ja sabeu com sona un violí desafinat no?<br />
6. Pet bombolla: el que et crea una bosseta a la roba interior...jajaja<br />
7. Pet "hace buen tiempoOOO": el pet que es queda impregnat a l'aire moooolta estona<br />
8. Pet radioactiu: no fa soroll...però és letal! <br />
9. Pet trompeta: el que anuncia l'arribada de la cavalleria! (aportació de l'Anna)</div>
<div style="text-align: justify;">
10. Pet calefactor: el millor per a les fredes nits d'hivern...et deixa el llit ben calentet!</div>
<div style="text-align: justify;">
11. Pet luxuriós: el pet que et deixa ben humit (aportació de Gintònic)</div>
<div style="text-align: justify;">
12. Pet impressionista (puntillista): segueix les corrents pictòriques impressionistes, i et deixa el lavabo pleee de puntets!!De veritat que impressiona...i més quan es distingeix el dibuix jajajaja!</div>
<div style="text-align: justify;">
13. Pet d'autobus/metro: hi han dues possibilitats per a aquest pet: A. que te'l tiris tu i et facis el "longuis" aprofitant la massificació de gent o B. que et toqui tragar els pets dels altres!!! El transport públic...és genial! (aportació de Maria)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Segur que hi ha moltíssims més, no els recordo tots ara! Però us animo a que sigueu creatius i els poseu noms! No tingueu vergonya...és natural!!!! jejeje </div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-69801112320400167572009-09-04T09:27:00.000-07:002013-01-15T14:24:56.000-08:00El mur dels laments<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1XjIrf2u25Jwt9ZMXAAlWYgKj5pcImayiJHqE3vDGcF06HXM4F032JO9SNbOiRU_ob5VSocaQdDeERmMCRa9uqy20ayK-Z2-0HCGua5XWHQibMFOR9tCtl8w9ZU-R7XCvPSOSiDJdYk6/s1600-h/untitled.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5377662005597504210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1XjIrf2u25Jwt9ZMXAAlWYgKj5pcImayiJHqE3vDGcF06HXM4F032JO9SNbOiRU_ob5VSocaQdDeERmMCRa9uqy20ayK-Z2-0HCGua5XWHQibMFOR9tCtl8w9ZU-R7XCvPSOSiDJdYk6/s320/untitled.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 320px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 240px;" /></a><br />
<div>
<span style="font-family: arial;">És un forat negre, un abisme incalculable, un desert extens o un bosc frondós, humit. Espais que es transformen a cada instant però sempre van units als sentiments, per la qual cosa no se'm fan tan estranys. Em desborden i m'atreuen, em tenen lligada, no sé com sortir-ne. Un mur de pedra, infinit, altíssim, sembla com si guardés alguna cosa, com si protegís un gran secret o moltes meravelles. L'he construit jo, amb les meves mans...Com??? Estic dintre el mur.</span></div>
<br />
<div>
<span style="font-family: arial;">Protegint-me de les agressions, fugint del món, evadint-me dels pensaments...com es surt d'aquí dins? No he pensat en construir cap sortida? No.</span></div>
<br />
<div>
<span style="font-family: arial;"></span></div>
<br />
<div>
<span style="font-family: arial;">Veig els paissatges des del mur, com un oasis dins la ment. Em fa pal moure'm, potser saltant al buit arribo a ells, però què m'espera allà? Més ben dit, per què hi són allà? No entenc res. Hi ha massa estones de sil</span><span style="font-family: arial;">enci, i a mi em crida el cap. Em sento com si despertés d'un somni llarg, poc a poc torno a la realitat encara que segueixo dintre del mur. M'ofego! Fa una calor insuportable, no puc ni pensar amb claredat i sembla que porto mesos aquí, no hi ha rastre d'humanitat. Què he fet? </span></div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-86630253195736686782009-03-25T16:15:00.000-07:002013-01-15T14:25:27.554-08:00Tempus fugit<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5tU302sH7VAy2fqHWXLUg7N_xt7m093HaL9HiY8Ag7LBUaEjT77cC-UaCMScNiFKCWdwg1O3k4Hd80KRX8iJJRhHSVOkBV9cvKSuxXgVejwv13KH3Rn_3Njwdh7pIz5FELWnGMWjJskiM/s1600-h/sensibilizacin_drogas-thumb-500x374.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317275643257363042" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5tU302sH7VAy2fqHWXLUg7N_xt7m093HaL9HiY8Ag7LBUaEjT77cC-UaCMScNiFKCWdwg1O3k4Hd80KRX8iJJRhHSVOkBV9cvKSuxXgVejwv13KH3Rn_3Njwdh7pIz5FELWnGMWjJskiM/s200/sensibilizacin_drogas-thumb-500x374.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 150px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 200px;" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;">Lo primero que hizo Elena al llegar a casa fue dirigirse al salón para sentarse cómodamente en la butaca de su padre. No entendía lo que había sucedido durante la noche, la cabeza le daba vueltas y su mente corría todavia hacia lugares desconocidos. En su retina quedó clavada la imagen de Sara, rodeada de hombres que la tocaban y manoseaban, rozando sus pechos, besando su cuello, acariciando su entrepierna; era una diosa y ellos sus fervientes seguidores.</span> <span style="font-family: arial;">Recorría el salón con la mirada perdida, recordando cada segundo de esa noche en que todo el mundo se conocía y se dejaba llevar por el deseo incontrolable. Las imágenes retenidas en su memoria eran sórdidas, los recuerdos lejanos, descabellados, y las sensaciones, desconcertantes, inciertas. </span> <span style="font-family: arial;">Elena se quedó tan perpleja por la actitud de Sara que no pudo evitar huir de la situación; quería salir al jardín para borrar la visión escandalosa que estaba avergonzando sus pensamientos. No encontraba la salida. Miraba a su alrededor y sólo veía gente desconocida bailando al ritmo de una música que oía lejana. El cuerpo le empezó a temblar, las manos le sudaban y las piernas seguian a marchas forzadas la música estridente, sin coordinación alguna. Su mirada perdida entre la multitud se quedó paralizada. Allí estaba. Era él. La observaba como si ella fuera su presa, con misteriosa quietud pero con afán de ser visto...</span> <span style="font-family: arial;">Continuará...</span></div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-71147454466150734182009-03-17T15:55:00.000-07:002013-01-15T14:25:52.316-08:00Clarobscur<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaJTqqJy3Jm-7i3WBqc2t-5vqqf4IX7b7nl0wg-2fEnCAIlzREtGweuEGUWW5gauTpLQUSftOBzqNHpdt0L7CU2NSpTQ6y_5feGAYnr0GPAlvqYtjR8q13cFknOfvl5ROXVqAYX4NE8xW2/s1600-h/laberinto8.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314304634507118866" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaJTqqJy3Jm-7i3WBqc2t-5vqqf4IX7b7nl0wg-2fEnCAIlzREtGweuEGUWW5gauTpLQUSftOBzqNHpdt0L7CU2NSpTQ6y_5feGAYnr0GPAlvqYtjR8q13cFknOfvl5ROXVqAYX4NE8xW2/s320/laberinto8.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 126px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 250px;" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaJTqqJy3Jm-7i3WBqc2t-5vqqf4IX7b7nl0wg-2fEnCAIlzREtGweuEGUWW5gauTpLQUSftOBzqNHpdt0L7CU2NSpTQ6y_5feGAYnr0GPAlvqYtjR8q13cFknOfvl5ROXVqAYX4NE8xW2/s1600-h/laberinto8.jpg"></a></span></div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaJTqqJy3Jm-7i3WBqc2t-5vqqf4IX7b7nl0wg-2fEnCAIlzREtGweuEGUWW5gauTpLQUSftOBzqNHpdt0L7CU2NSpTQ6y_5feGAYnr0GPAlvqYtjR8q13cFknOfvl5ROXVqAYX4NE8xW2/s1600-h/laberinto8.jpg"></a></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaJTqqJy3Jm-7i3WBqc2t-5vqqf4IX7b7nl0wg-2fEnCAIlzREtGweuEGUWW5gauTpLQUSftOBzqNHpdt0L7CU2NSpTQ6y_5feGAYnr0GPAlvqYtjR8q13cFknOfvl5ROXVqAYX4NE8xW2/s1600-h/laberinto8.jpg"></a></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaJTqqJy3Jm-7i3WBqc2t-5vqqf4IX7b7nl0wg-2fEnCAIlzREtGweuEGUWW5gauTpLQUSftOBzqNHpdt0L7CU2NSpTQ6y_5feGAYnr0GPAlvqYtjR8q13cFknOfvl5ROXVqAYX4NE8xW2/s1600-h/laberinto8.jpg"></a></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"></span> </div>
<div>
<span style="color: #33cc00; font-family: arial;"></span> </div>
<div>
<span style="font-family: arial;">Inmersos en un laberint de clarobscurs ens invaeix una dualitat de pensaments; alguns són foscos i irascibles, altres clars i justos...què s'ha de perseguir?</span></div>
<div>
<span style="font-family: arial;">Què ens empeny a escollir i diferenciar? És el raciocini o les passions de la impulsivitat? Estabilitat envers llibertinatge? Per què ens hem d'establir dintre uns ideals ja establerts? No existeix la llibertat de crear ideals nous i pròpis? Què ens transforma en titelles? </span></div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-78429241418913387952009-03-05T14:12:00.000-08:002013-01-15T14:26:23.197-08:00Supersticions i creences<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVLexsumdxnRd7SefCLtjpnfsuJAPL-CLR2N2nkbhgBEgLHe6P0jI93t5MTqO_jmuDFc3vvMCzp3A9kLSmMLsigJ-aIL0b3GWuBnu69yuGlPbsqjM-HVFLKLtPk4omKJB3a06lUdgeoNmc/s1600-h/supersticiones%5B1%5D.gif"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309832287402264818" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVLexsumdxnRd7SefCLtjpnfsuJAPL-CLR2N2nkbhgBEgLHe6P0jI93t5MTqO_jmuDFc3vvMCzp3A9kLSmMLsigJ-aIL0b3GWuBnu69yuGlPbsqjM-HVFLKLtPk4omKJB3a06lUdgeoNmc/s320/supersticiones%5B1%5D.gif" style="cursor: hand; float: left; height: 255px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 250px;" /></a></div>
<div align="justify">
Considero que avui en dia ja no existeix la superstició; no hi ha temps per creure en res! Potser els nostres avis vivien encara inmersos en aquest món, sobretot aquells que habitaven zones rurals on possiblement s'arrelaven més les llegendes i històries màgiques. </div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
Actualment no hi ha lloc per a les creences; estem impregnats de pensament científic, de raó, de sensatesa intel·lectual, no podem percebre res fora del que sigui comú, habitual i rutinari. La nostra ment no vol ni pot entendre allò que no té explicació racional i aquesta és, sens dubte, la font d'on sorgeix la superstició: allò que no es pot explicar amb la raó no és real ni imaginable. </div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
Els èssers humans al llarg de la història hem necessitat donar explicació a tots els fenomens que ens envolten. Els grecs, per exemple, ens han regalat els seus fantàstics mites, que aportaven sentit i significat a la vida. Ara aquests mites ens resulten contes i relats llunyans que tergiversen la realitat en benefici de la protecció que en aquella època els donava tanta seguretat. </div>
<div align="justify">
Però que s'ha fet de tota aquesta màgia? Per què deixem perdre la tradició amb tanta indiferència? La vida qüotidiana n'està plena de superstició i ens entossudim en negar-la. No em crec que ningú s'ho pensi dos cops abans de passar per sota una escala, o que no maleeixi el gat negre que se li creua pel davant o que no s'espanti quan se li trenca un mirall! Tot això forma part de la tradició i de forma conscient o inconscient l'estem negant, perquè...qui pot creure amb supersticions? No esta permès o esta mal vist que algu es llenci sal per sobre la espatlla quan se li ha vessat el saler?</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
És molt trist que rebutgem el que som...la superstició n'és un petit exemple entre molts altres de com la societat d'avui en dia esta perdent la identitat, el coneixement del passat, la història del que va ser. Puc semblar exagerada però aquest tema l'he exposat per treure'n un debat molt més ampli i extens que en breus llençaré a la paperera...</div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-2167249383013346962009-02-10T15:23:00.000-08:002013-01-15T14:27:00.917-08:00Necessito inspiració...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Np3AEgumAPP8HJ9huZNr5STBAsxglrv-xPFa0CuBXY9UDv3UWqlRhTUdcPV4crkfgak26bW44IvemSa9K4ZR7Q-hNo7xE6UUVqS5doq-cuYJ8iCN-JXuzL_bseDeIhCRL9ZQVybMCUIS/s1600-h/inspiracio2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5301314866143917906" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Np3AEgumAPP8HJ9huZNr5STBAsxglrv-xPFa0CuBXY9UDv3UWqlRhTUdcPV4crkfgak26bW44IvemSa9K4ZR7Q-hNo7xE6UUVqS5doq-cuYJ8iCN-JXuzL_bseDeIhCRL9ZQVybMCUIS/s320/inspiracio2.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 129px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 97px;" /></a><br />
<div align="justify">
</div>
<br />
<div align="justify">
<span style="font-family: arial;">Estimats i estimades...necessito inspiració! </span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: arial;">Bé, crec que més que inspiració em falten ganes i temps...però recòrrer al tema de la inspiració queda més poètic no? I si em dedico a cantar i invocar a les muses ja seria fer un gra massa! La qüestió és que m'agradaria que vosaltres m'ajudessiu a trobar algún tema interessant per comentar, alguna cosa digna d'esment! Últimament he tingut el cap "okupat" per un vell rondinaire anomenat Aristòtil...quin home més pesat! Et persegueix a tot arreu amb les seves cabòries i llargues dissertacions que ni ell entén, tot dient que la felicitat és el bé suprem i que el millor home és el que sap trobar el terme mig de les coses...pfffffff...ja veieu que m'ha afectat considerablement les neurones, com a la majoria de vosaltres, suposo...ara que, si ho penseu bé, potser la culpa no és seva sino d'aquells que fan que el traguis sense pa ni aigua!! </span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Arial;">El problema és que entre treballs amb regust de bolonya i examens injustificats per a una avaluació continuada em queden poques forces per escriure amb coherència i divertiment! Ho intentaré ja que tinc algunes idees, però necessito el vostre suport i col·laboració! </span></div>
<div align="justify">
<span style="font-family: Arial;">Fins aviat inspiradors!</span></div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-4128300696869590622008-10-08T12:15:00.000-07:002013-01-15T14:27:44.700-08:00Les persones...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtPzjmiohvYBM7FnjNp9IBOyzkJ0djndZ9REelDjmrXU_Lfwjoj4qwPWE21dyJGzcMfnUK0G3PuUb42wgQdOuGlLKop6sZdC3S5FGhSKeP8UoT2JChCjLWOZUhIHPepNUllrycHfV6lmq-/s1600-h/multitud.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254864188884282882" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtPzjmiohvYBM7FnjNp9IBOyzkJ0djndZ9REelDjmrXU_Lfwjoj4qwPWE21dyJGzcMfnUK0G3PuUb42wgQdOuGlLKop6sZdC3S5FGhSKeP8UoT2JChCjLWOZUhIHPepNUllrycHfV6lmq-/s320/multitud.gif" style="cursor: pointer; float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt;" /></a><br />
<span style="font-family: arial;">Últimament em fixo molt amb les persones. Potser aquesta observació, meticulosa i analista, ve donada pel fet que em passo moltes hores a sobre d'un transport públic, i allà, evidentment, sempre hi ha gent diversa amb la qual centrar la curiositat. Aquesta anàlisi diària, l'observació distant dels individus que m'envolten, ben bé es podría considerar com un treball de camp antropològic metropolità!<br /><br />Tot i que quedaria molt bé definir-ho així, no és ni molt menys pròxim a la realitat; el que faig cada dia és observar actituds reiteratives, cares de son, gent desagradable, sorolls i pudors de tot tipus...un món acollidor i agradable que et condueix a la conclusió, inevitable en molts casos, que els éssers humans com a animals socials som odiosos, egoístes i exageradament molestos.<br /><br />L'altre dia, a la classe de filosofia, ens van plantejar una màxima que va posar a tothom en alerta: "L'home és bo per natura" (màxima del filòsof Rousseau, per ser més exactes). Vam haver de defensar aquest argument i contraposar-lo amb l'altre extrem (del també filòsof Hobbes): "L'home és un llop per a l'home". Quin dilema ens van plantejar!! Ens van separar en grups, i cada grup havia de defensar una de les dues màximes a l'estil dels sofistes<span style="color: #33cc00;"> </span>de l'antiga Grècia desplegant la millor retòrica que èrem capaços d'emprar. Em va fer gràcia el fet que ningú de nosaltres va ser capaç de trobar un argument ferm que donés suport a la màxima que l'home és bo per natura, tot ens portava a confirmar que l'home, com a animal social, era egoísta, fred i dolent, en definitiva, un llop per a si mateix.<br /><br />Així doncs, desprès de tot aquest raonament abstracte, verifico que cada dia, al pujar al metro, em sento com una ovella enmig d'un ramat de llops disfressats d'ovella, i no em considero un xai perquè jo sigui bona per natura sinò perquè tots els que m'envolten tenen de bondat el que jo tinc de filòsof.<br /><br />(Vull agraïr a Laia la seva ajuda per aclarir la diferència entre llop i ovella,jejeje!)</span>Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-86435198987366014712008-09-19T13:29:00.000-07:002013-01-15T14:28:15.939-08:00Fins l'any vinent, estiu...<span style="font-family: arial;">L'estiu ja s'acaba. Un cop arriba el setembre tot torna a la normalitat, deixe'm enrere les migdiades al sofà, les postes de sol a la vora del mar, els geladets i les birretes,les terrasses nocturnes,els mosquits...i donem pas a la rutina diària, al treball, a les classes,a l'estrès, al fred i als costipats!</span><br />
<span style="font-family: Arial;">Aquest estiu no haguès sigut diferent als altres si no m'haguès envaït una dèria que creia superada...i quina és?? Doncs em fot molt haver-ho de reconèixer però m'ha perseguit per tot arreu! En la meva època d'adolescència efervescent estava acomplexada per tenir els pits petits...si, és trist, però crec que no sóc ni la primera ni la última a qui l'ha torturat aquesta mania. A mesura que ha passat el temps, aquesta dèria s'ha anat esfumant fins desaparèixer però...aquest estiu a tornat!! I la veritat és que no em sorprèn gens!!!</span><br />
<span style="font-family: Arial;">L'estiu ja ho porta això; fa calor, xafogor i la gent, com és ben normal, opta per anar fresc i amb poca roba. Això provoca que tothom pugui admirar les virtuds i els defectes del cos, i la veritat, jo nomès veia pits enormes per tot arreu!!!</span><br />
<span style="font-family: Arial;">No sé si són manies meves o els centres de cirugía estètica s'han fet d'or, però déu ni do les nenes d'avui en dia com pugen! Què els hi donen per a menjar? </span><br />
<span style="font-family: Arial;">El fet de veure totes aquestes "delanteres" espatarrants han fet venir els fantasmes del passat i com no, han fet trontollar la meva dèbil autoestima!</span><br />
<span style="font-family: Arial;">En fi, és una tonteria ben gran però m'ha fet gràcia sentir-me així un altres cop...com una adolescent ingènua enfront un món ple de pròtesis mamàries i pits injectats de silicona (amb excepció, es clar, de totes aquelles que siguin purament naturals, que encara fot més!). </span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span><br />
<span style="font-family: Arial;">Fins l'any vinent estiu, a veure amb què em sorprens!</span>Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-91709854124658323052008-07-31T08:58:00.000-07:002013-01-15T14:29:12.893-08:00Selecció natural i evolució de les espècies<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE51jR74-LYxoJksOK9MVQ09ofdEnSpJBjMQ_hJEu-h8GA2FVai5wnA9o90qeJ192pT2BPvyiQMzo9P5j6wDGYNxs-gsXFSljLv6QpwDqOuJEycF0svBtXFa-TtcXetgF1ZpEqVUPbpCk8/s1600-h/200px-Darwin_ape.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5229212619079779794" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE51jR74-LYxoJksOK9MVQ09ofdEnSpJBjMQ_hJEu-h8GA2FVai5wnA9o90qeJ192pT2BPvyiQMzo9P5j6wDGYNxs-gsXFSljLv6QpwDqOuJEycF0svBtXFa-TtcXetgF1ZpEqVUPbpCk8/s320/200px-Darwin_ape.jpg" style="cursor: hand; float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /></a><span style="font-family: arial;">Em serveixo de la teoria de Charles Darwin per intentar explicar les relacions humanes i les seves controvèrsies. Us preguntareu...i quina connexió hi ha? Doncs és el que procuraré mostrar-vos a continuació; una paranoia més que vull llençar a la paperera perquè sincerament, em fa pena oblidar. </span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span><br />
<span style="font-family: arial;">Segons </span><span style="font-family: arial;">Charles Darwin</span><span style="font-family: arial;"> en qualsevol </span><span style="font-family: arial;">població</span><span style="font-family: arial;"> els individus són diferents entre ells. Els individus d'una població tenen </span><span style="font-family: arial;">caràcters</span><span style="font-family: arial;"> que són heretables a la </span><span style="font-family: arial;">descendència</span><span style="font-family: arial;">. Així doncs, és sobre aquest conjunt de caràcters sobre els que opera la selecció natural. Els individus més ben adaptats al seu </span><span style="font-family: arial;">ambient</span><span style="font-family: arial;"> tindran major descendència ja que s'adaptaran millor al seu ambient i per tant amb aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cada generació.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span><br />
<span style="font-family: Arial;">Ara bé, considero que les relacions humanes operen de forma similar; la llei del més f</span><span style="font-family: Arial;">ort és predominant i marcadament visible ja en edats primerenques. Qui és capaç de afirmar que mai no ha patit cap tipus d'exclusió? Que mai s'ha sentit feble enfront un tipus determinat de grup social? Crec que tothom, en certa manera a sofert la crua realitat de l'exclusió, ja sigui per algún tret físic com psíquic. Quan som petits, al cole sempre hi ha el típic "pardillo", aquell a qui tothom fa el buit, insulta i ignora. Aquest individu pateix la "selecció natural" de la societat i com a conseqüència sofrirà seqüeles la resta de la seva vida; no serà apte per a ser el més fort ni continuarà l'evolució corresponent a la seva espècie ja que no compleix els requisits per ser el millor, per ser perfecte.</span> <span style="font-family: arial;">Tot això, clar, sota el punt de vista de la societat actual i seguint les pautes del desenvolupament social.<br /></span><span style="font-family: Arial;"></span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span>Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-12287133278223727102008-07-17T09:10:00.000-07:002013-01-15T14:29:43.718-08:00El silenci reclama l'atenció<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTUoSzhsE_39onZ_7RDBAaqAp-SlEoRMjLpatDIeElKrYAo552iNTb_btYEs2yXX5kQ0GVomQrDNJshz4Yq08QdByH7r_tb0n1WC-dvSEgbYlp933X-ReB9QgXsNLTG6l7kc687NbKoOuO/s1600-h/silencio.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224025866400971250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTUoSzhsE_39onZ_7RDBAaqAp-SlEoRMjLpatDIeElKrYAo552iNTb_btYEs2yXX5kQ0GVomQrDNJshz4Yq08QdByH7r_tb0n1WC-dvSEgbYlp933X-ReB9QgXsNLTG6l7kc687NbKoOuO/s320/silencio.jpg" style="cursor: pointer; float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt;" /></a><br />
<span style="font-family: arial;">Silenci.......emmudit i serè. El busco, és necessàri. Hi ha qui fuig lluny per gaudir-lo, i molt cops el tenim ben a prop, dintre nostre. El silenci sempre va acompanyat, mai esta sol, sembla contradictòri; el silenci que representa un buit, l'absència de so, de soroll, que proporciona calma...va acompanyat. El silenci interactua amb els pensaments, no mostra res al exterior però comporta una lluita interior. Desprès del silenci precedeix alguna cosa, algún nou pensament, un dubte, una acció, una pregunta, una resposta, mai va sol.</span><br />
<br />
<span style="font-family: arial;">Quan s'acosta una tempesta tot s'atura i el silenci ho cobreix tot per més endavant donar pas a la lluita dels elements, als sons ensordidors de la pluja xocant contra el terra, al trencament energètic de l'aire. </span><br />
<span style="font-family: arial;">Quan ens fan una pregunta i no sabem ben bé com respondre, ens quedem pensatius i demanem un cop de mà al silenci com si aquest ens pogués donar la resposta més encertada, com si ens donés un marge limitat de temps per rebuscar dins al cap. </span><br />
<span style="font-family: arial;">Quan ens sentim intranquils, quan cerquem respostes, quan busquem calma i pau, recurrim al silenci, fugim a qualsevol indret on regni aquest espai aturat, aquesta absència de tot. </span><br />
<br />
<span style="font-family: arial;">Ens fa falta el silenci...és respectuós, és agradable, et fa sentir viu. </span><br />
<br />
"Es mejor ser rey de tu silencio que esclavo de tus palabras"<br />
<blockquote>
</blockquote>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-63192093103856293102008-07-09T15:27:00.000-07:002013-01-15T14:30:17.665-08:00El laberint<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN87dIstgUJvAZX3DSvoY-CnRIOndUai6XaO49-iUnIzpv3CN8IjZOG_czVQ3BTNQwHFcpU_JZfqiAhaK1Q0LBmX2j8aIfpc6sNgFWa9pDCR18FeD-y-doGrdTPU7TEIMIF7A1L2soGCnH/s1600-h/_38664475_turner_light300.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5221146511167474050" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN87dIstgUJvAZX3DSvoY-CnRIOndUai6XaO49-iUnIzpv3CN8IjZOG_czVQ3BTNQwHFcpU_JZfqiAhaK1Q0LBmX2j8aIfpc6sNgFWa9pDCR18FeD-y-doGrdTPU7TEIMIF7A1L2soGCnH/s320/_38664475_turner_light300.jpg" style="cursor: pointer; float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt;" /></a><br />
<span style="font-family: arial;">Lluny, molt lluny, costa saber on...et precipites lentament sense conèixer el que passa, t'endinses profundament sense ganes d'obtenir resposta, et perds...</span><br />
<br />
<span style="font-family: arial;">No hi ha ganes de continuar, les forces s'esvaeixen i et veus immers en la confusió, hieràtic...què és? Et preguntes finalment. El temps fuig, les agulles recorren el seu camí repetitiu i no s'aturen, tu, en canvi t'has aturat i et quedes allà, perdut i confós per falta d'interès, t'has perdut per no preguntar, per manca de curiositat. Et qüestiones si ja és massa tard, si existeix l'opció de sortir d'aquesta bombolla temporal...no. No obtens resposta i la foscor de l'incertesa t'empeny a la desesperació. No veus el final perquè tampoc saps on es troba l'inici, t'has perdut inmers en els teus somnis, obsessionat pels teus propis desitjos. No has mirat més enllà, no has volgut aprofundir, t'ha fet por endinsar-te, t'ha espantat conèixer.</span>Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-79186743453306861122008-07-07T09:25:00.000-07:002013-01-15T14:30:50.466-08:00AAaaaaaHHHHHHhhhh!!!!!!!!!!!!!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAEHhPJz3TbjR_aObuRLWJxp9czRhx49x9c85Kt7altMW9Ndf688o7U03eErkBj_P-gTvmYnhUK1z2-yEdeUtprMs7xz00Pyu7ZLreYT4S-O2PB-zrqko_2vsm9ukzy_fFplqXBAMMgkOW/s1600-h/MUNCH.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220310758044717970" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAEHhPJz3TbjR_aObuRLWJxp9czRhx49x9c85Kt7altMW9Ndf688o7U03eErkBj_P-gTvmYnhUK1z2-yEdeUtprMs7xz00Pyu7ZLreYT4S-O2PB-zrqko_2vsm9ukzy_fFplqXBAMMgkOW/s320/MUNCH.jpg" style="cursor: pointer; float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt;" /></a><br />
<span style="font-family: arial;">Aquest quadre sempre m'ha impressionat...crec que tothom que l'ha observat s'ha preguntat algun cop que és el que va empènyer a Munch a pintar-lo (si no és així, almenys no em negueu que impacta!)</span><br />
<br />
<span style="font-family: arial;">El Crit...dóna molt que pensar! Tothom pot buscar qui era Munch al google i averiguar coses sobre la seva vida i també esbrinar perquè va pintar aquest quadre, però el motiu del meu comentari no és l'autor en sí, sino l'essència del quadre...el crit!</span><br />
<br />
<span style="font-family: arial;">Pensant pensant he arribat a la conclusió que el crit és una part fonamental en les nostres vides, sempre ens acompanya, esta present en múltiples situacions! </span><br />
<br />
<span style="font-family: arial;">No puc afirmar que cridi cada dia, tampoc vull semblar una histèrica! però el crit és part de la vida quotidiana: quan ens enfadem sempre maleïm en veu alta, o quan plorem amb ganes sempre s'escapa un crit de dolor i desesperació, o quan fem sexe s'escapa un gemec de plaer, o quan entrem a la dutxa i l'aigua esta massa freda llancem un crit d'angúnia...tot són formes de cridar, amb més o menys intensitat. Per tant el crit és part de la nostra llengua, és una forma més de comunicar-nos i pertany al llenguatge internacional perquè quan l'emitim tothom entén el seu significat!</span><br />
<span style="font-family: arial;">No crec que Munch pintés el crit per aquest motiu, ni molt menys, és una paranoia que m'ha passat pel cap i volia compartir!</span>Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7025898736312207623.post-87545436212669130842008-07-06T06:51:00.000-07:002013-01-15T14:31:16.813-08:00Reciclem??<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 100%;">En primer lloc, voldria donar la benvinguda a aquells que visitin (ja sigui per obligació o per casualitat) el meu blog. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 100%;"><strong></strong></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 100%;"><strong>Benvinguts a la paperera!</strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 100%;">No és un racó fosc i pudent, no està ple de brossa ni de mosques tafaneres...és una paperera, si, però no és una d'aquestes que pots comprar al xino de la cantonada o al Carrefour sinó que és una paperera per a reciclar pensaments, idees, opinions, paranoies...la idea és simple: tot allò que ens passi pel cap, que ens faci pensar, que volguem compartir, que volguem extreure, farà cap a la paperera de reciclatge per a que altres persones ho reciclin i ho transformin en nous sentiments, noves opinions, noves idees, col·laborant així en el reaprofitament d'aquest material tan preuat i interessant com són els pensaments.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 100%;">Us invito a que ho proveu...si no surt bé, sempre quedarà l'abocador municipal, o les cloaques o els contenidors de baix de casa però...millor que ho reciclem no? Així podrem contribuïr a crear unes ments sostenibles!!</span></div>
<br />
<span style="color: #006600;"><span style="font-family: arial;"></span></span></div>
Paperera de reciclatgehttp://www.blogger.com/profile/16449210288214841420noreply@blogger.com3