Silenci.......emmudit i serè. El busco, és necessàri. Hi ha qui fuig lluny per gaudir-lo, i molt cops el tenim ben a prop, dintre nostre. El silenci sempre va acompanyat, mai esta sol, sembla contradictòri; el silenci que representa un buit, l'absència de so, de soroll, que proporciona calma...va acompanyat. El silenci interactua amb els pensaments, no mostra res al exterior però comporta una lluita interior. Desprès del silenci precedeix alguna cosa, algún nou pensament, un dubte, una acció, una pregunta, una resposta, mai va sol.
Quan s'acosta una tempesta tot s'atura i el silenci ho cobreix tot per més endavant donar pas a la lluita dels elements, als sons ensordidors de la pluja xocant contra el terra, al trencament energètic de l'aire.
Quan ens fan una pregunta i no sabem ben bé com respondre, ens quedem pensatius i demanem un cop de mà al silenci com si aquest ens pogués donar la resposta més encertada, com si ens donés un marge limitat de temps per rebuscar dins al cap.
Quan ens sentim intranquils, quan cerquem respostes, quan busquem calma i pau, recurrim al silenci, fugim a qualsevol indret on regni aquest espai aturat, aquesta absència de tot.
Ens fa falta el silenci...és respectuós, és agradable, et fa sentir viu.
"Es mejor ser rey de tu silencio que esclavo de tus palabras"
2 comentarios:
Altres vegades se t'imposa el silenci, et ve obligat, et cau a sobre i per més que lluites no el vols. Aquest silenci pot ser momentani i pot ser etern. Sents altres sons que no vols sentir. Sents altres veus que no vols escoltar... Aquest silenci et fa sentir sol, enmig d'un desert, on esperes que algú vingui a buscar-te... però és inútil; per més que crides ningú et sent, per més que busques ningú et veu, per més que expliques ningú entén.
Silenci……
Tenim molts tipus de silenci…
- Impuesto: totalmente de acuerdo con Nuria, quizá el más doloroso. Te anula, te limita, te deja solo, sola, una sensación, una situación que te debería obligar a tomar una dirección diferente en tu laberinto, en el de cada uno, y que en muchísimos casos seguimos rectos. Es el silencio del miedo
- Cómodo: Difícil de encontrar, es paz, tranquilidad, no es soledad, puesto que lo has de compartir. Estar con alguien, no hablar, se podrían decir muchas cosas, pero en ese momento no hace falta, solo disfrutando de la presencia de la otra persona.
- Personal: Para mi de los más complejos, pero a la vez de los más gratificantes. Es introspección, es autocrítica, es llorar, es reír, es crecer, es cambiar.
Según Osho, pensador Budista hay dos tipos de silencio, uno el que cultivas, otro el que te llega, según el hay tres pasos para llegar al que cultivas:
- la parte exterior de la mente: el hablar
- la parte interior de la mente: el pensar
- y la parte más interior y mas sutil: el sentir.
Y cuando has pasado por todas; luego hay silencio.
En definitiva, el silencio es una realización
Publicar un comentario